L'Escala, un mar d'emocions.
Sempre havia pensat que tenia pànic a parlar en públic i aquest pensament recurrent m'obligava a evitar moltes situacions i a gaudir de molts moments entre les persones que m'importaven i em continuen important. Aquesta creença tan limitant em va acompanyar fins fa uns deu anys, quan vaig provar d'impartir unes formacions de tres hores a persones desocupades al meu entorn de treball i em vaig sorprendre en descobrir que m'ho passava molt bé i que, si a la gent li parles amb respecte i humiltat, acabes rebent el mateix respecte, encara que no combreguin amb allò que els has intentat trasmetre. Mentre aquest moment no va arribar, escriure m'era més assequible, perquè podia expressar tot el que sentia sense necessitat d'exposar-me tant obertament. Per ser tant divergent com he estat sempre, la timidesa podia més que jo. Des que tinc mem...