La Fada Blanca i la Porta Transparent

  Hi ha dies que costen de passar, bé perquè semblen predisposats a encadenar problemes o perquè es fan d'allò més llargs i avorrits. Però n'hi ha d'altres que ens fan fluir amb cadascun dels seus minuts, despertant-nos emocions que crèiem adormides. Ahir va ser un d'aquests dies, gràcies a les PERSONES que em van acompanyar en la primera presentació de la meva novel.la Arribaren per mar a la biblioteca Fages de Clliment de Figueres. Especialment vull agrair a la meva parella, en Jordi, qui no només m'acompanya sempre, sinó que a més, està pendent de tot el que pugui necessitar. No sé pas què faria sense ell. Va ser un regal veure que les dues primeres persones que van arribar fossin la meva mare i la Candi, amb qui tinc una connexió molt especial des de fa quaranta tres anys, els mateixos que té el seu fill, en Julio, a qui vaig cuidar uns mesos de petit mentre ella treballava amb la mare. Poc després van arribar en Ramón y la Mariló. Ell va ser company meu a l...

  Per a les persones que ens apassiona escriure, rebre una caixa amb els primers exemplars de la nostra novel.la és tan emocionant com quan èrem petits i ens llevàvem ben d'hora el dia de Reis per tal de descobrir què ens havien deixat sota l'arbre. Després de mesos o anys perfilant un munt de personatges i trames, de sobte sentim que han deixat de ser nostres per començar a volar amb les seves pròpies ales i ens queda una sensació de buidor que podria comparar-se a la que experimenten els pares quan els seus fills deixen el niu per aventurar-se pels seus propis camins. Costa tant deixar-los marxar... Aquesta resistència és la que, potser, m'ha fet trigar tants anys a acabar i publicar Arribaren per mar. Va arribar un punt que fins i tot els seus personatges es van cansar d'esperar-me i van fugir esperitats per veure la llum a un altre llibre de relats, Trencadís, que es va publicar al 2024. Volien deixar enrera l'eterna adolescència a la que jo els estava condem...