La Fada Blanca i la Porta Transparent

N ació en una noche sin luna, pero en el cielo brillaban muchas estrellas. No tenía cuerpo, ni por tanto sexo. No pesaba ni se podía ver con los ojos. Tampoco se le oía llorar ni gemir. Pero existía, porque en la mente de sus padres acababa de formarse. Sólo era un vago concepto todavía, un proyecto empezando a perfilarse de lo que en un futuro no muy lejano soñaban que fuese su hijo o su hija. Era verano y dos enamorados se juraban amor eterno con las pocas palabras sencillas que conocían. No les había dado tiempo a aprenderse más, porque él era casi un niño y ella casi una niña. Se querían y eso les bastaba para revestirse de fuerza y de ilusiones para aventurarse a unir sus caminos y recorrerlos juntos como si de uno solo se tratase. Acabados los estudios de ambos, los dos se pusieron a trabajar y empezaron a ahorrar para llevar a cabo su proyecto en común. Un mes compraban una cosa, otro mes otra, y las iban guardan

                                    Hi havia una vegada una parella de marietes que volien ser pares, però no aconseguien tenir fills. Varen demanar consell a la familia i als amics, però cadascú els deia una cosa diferent i, en comptes d’ajudar-los, el que aconseguien era posar-los més nerviosos. Uns els deien que el que necessitaven era agafar-se uns dies de vacances i relaxar-se, d’altres els espantaven recomanant-los que visitessin un metge amb urgència i alguns altres els deien que els envejàven perquè els fills només donaven problemes i ells podien viure molt tranquils. El cas és que la parella se’ls escoltava a tots, però a l’hora de la veritat, continuaven sense trobar-li una solució al seu problema. Així passaren uns quants mesos que no trigaren en esdevenir uns anys i res no havia canviat. S’estimaven moltissim, però se sentien molt sols i patien molt en veure com els seus germans i els seus amics tenien les seves marietes petites i les veien crèixer. Es