La finestra de la paranoia
LA FINESTRA DE LA PARANOIA QUAN LA PERSONALITAT ENS INTENTA ALLUNYAR DE LA PERSONA Ja hi tornem a ser! Aquestes dones no tenen res més a fer en tot el dia que criticar-me? I no es tallen un pèl. No tenen prou amb posar-me a caure d'un burro, sinó que, a més, enlairen els ulls cap a la finestra del nostre menjador amb tota la poca vergonya de la que les dues són capaces. Quina barra! Però la culpa de tot la té la Mireia, per confiar en tothom, per explicar tan a la lleugera tot el que hauria de callar. On s'és vist que els estranys estiguin al cas del que passa a casa nostra de portes endins? Ja es pot preparar quan torni a casa, la molt desgraciada. Què s'haurà cregut? Aquest és el respecte que em mereixo? Des que fa tres mesos vaig canviar de feina i treballo en torn de nit que tot ha empitjorat entre nosaltres, perquè gairebé no ens veiem i, les poques estones que passem junts, no deixem de discutir per coses que, per a mi, són importants i ella consider...