Arribaren per mar
Per a les persones que ens apassiona escriure, rebre una caixa amb els primers exemplars de la nostra novel.la és tan emocionant com quan èrem petits i ens llevàvem ben d'hora el dia de Reis per tal de descobrir què ens havien deixat sota l'arbre. Després de mesos o anys perfilant un munt de personatges i trames, de sobte sentim que han deixat de ser nostres per començar a volar amb les seves pròpies ales i ens queda una sensació de buidor que podria comparar-se a la que experimenten els pares quan els seus fills deixen el niu per aventurar-se pels seus propis camins. Costa tant deixar-los marxar... Aquesta resistència és la que, potser, m'ha fet trigar tants anys a acabar i publicar Arribaren per mar. Va arribar un punt que fins i tot els seus personatges es van cansar d'esperar-me i van fugir esperitats per veure la llum a un altre llibre de relats, Trencadís, que es va publicar al 2024. Volien deixar enrera l'eterna adolescència a la que jo els estava condem...