Camins plens de memòria
Durant la nit ha plogut amb força i, en sortir a la terrassa, enten que el cel i el mar no la conviden a sortir a caminar. L'ambient ha refrescat i, en qualsevol moment, pot tornar a ploure. Però, malgrat el panorama, ella decideix calçar-se les seves esportives i baixar al carrer. Les seves passes la porten per la vora de l'aigua, tot resseguint el passeig. El paviment encara és ben moll, els espais de terra es troben remoguts i s'hi obren corriols d'aigua que vessen al mar. Les onades s'estavellen amb fúria contra els límits de la sorra i la deixen sembrada d'algues i altres restes vegetals que la tempesta ha arrossegat. A l'empedrat del passeig, la rosa del petit príncep la rep amb calidesa, evocant-li el llibre de l'Antoine Exupèry. Molt a prop hi ha un arbre que a ella sempre li ha fet pensar en els baobabs del llibre. Continua endavant i la sorprenen uns cargols que es passegen pel paviment. És la primera vegada que veu cargols entre terrasses